Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat Papa. Va néixer aXàtiva, (actual comarca de La Costera, al País Valencià), el 31 de desembre de 1431, i morí a Roma l'any 1503. En un viatge a Siena contrau una malaltia venèria perquè segons el metge "no havia dormit només". En un altre viatge a Ancona el 1464, Pius II va morir. Els papes que surten en els conclaves de 1464, 1471 i 1484, Pau II, Sixt IV i Innocenci VIII , confirmen a Roderic en els càrrecs de vicecanceller i arriba a degà del col·legi cardenalici. És en aquests anys quan la seva influència a la Cúria romana comença a augmentar. També és en aquesta època quan neixen els seus fills més coneguts de la seva relació quasi conjugal amb Vannozza Cattanei.
Cèsar Borja neix a Roma, entre l'agost i l'octubre de 1475. Fill gran del cardenal Roderic de Borja i de Vannozza Cattanei. S'educa a Roma. Des dels set anys acumula beneficis i dignitats eclesiàstiques: el 1482 és protonotari apostòlic, canonge de València i ardiaca deXàtiva, el 1491 bisbe de Pamplona; hereta beneficis ocupats pel seu pare, com ara l'abadia comendatària de Valldigna, al regne de València. Té com a preceptors el mallorquí Esperandéu Espanyol, poeta en llatí, i el futur cardenal Joan Vera. Estudia dret a Perusa i Pisa. En ser elegit papa Alexandre VI, Cèsar esdevé arquebisbe de València (1492) i és nomenat cardenal-diaca del títol de Santa Maria Nuova el 1493; arran d'aquest fet, Alexandre expedeix una butlla en la qual reconeix la seva paternitat.
Lucrècia Borja, també anomenada Lucrècia Borgia, ( Roma, Estats Pontificis 1481 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1519 ) fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mòdena i Ferrara.
Lucrècia es convertí, a mans del seu pare, en una peça del seu joc polític a Itàlia, i la facultarà per exercir algun càrrec, com el de governadora de Spoleto. Apareixia sovint al costat del seu pare en cerimònies públiques, i, cosa que escandalitzava el mestre de cerimònies i dietarista Burckard, en absència d'aquell residia a les habitacions pontifícies, i se li permetia obrir-li la correspondència i convocar els cardenals en cas de necessitat.
César Borja Lucrecia Borja Rodrigo Borja (Alexandre IV)
